Miren de minar la nostra capacitat de tenir criteri. Hi he estat pensant força aquests darrers temps, a la vista del que ens està passant. Us en posaré tres exemples diferents: finançament, focs i Palau de la Música. Si parlem de finançament autonòmic és fàcil de percebre com s’ha jugat a generar un corrent que …
Llegeix-ne més »
Aquest article vol ser una autocrítica des de dins de la professió, començant per mi mateix. Estic convençut que la culpa de la manca d’autocentrament dels mitjans de comunicació catalans la tenim els periodistes, i no pas els propietaris o gestors d’aquests mitjans. Dit d’una altra manera: els periodistes catalans no hem pres consciència de …
Llegeix-ne més »
Passades ja les eleccions europees, encara tenim a la retina els cartells electorals en què un partit –el PSOE—mirava d’espantar-nos amb l’amenaça d’uns rostres que representaven la dreta més cavernícola i temible: el PP. Aquesta genial idea central de campanya, consistent en transmetre el profund missatge: “Vota’ns a nosaltres, els altres són el dimoni” no …
Llegeix-ne més »
El portentós cas d’Esquerra passarà als annals del frikisme polític contemporani amb lletres d’or. Els tractats de política estudiaran l’evolució catastròfica d’unes sigles que eren tot futur i il·lusió, i en dos o tres anys es van convertir en empestades per als seus militants mateixos. No recordo res de semblant. No és només que hagin …
Llegeix-ne més »
Escudellam, conjunt de plats i olles; gentada, un gran nombre de persones; aviram, conjunt d’ocells; capellanum, turba de clergues poc virtuosos; tracalada, gran nombre de persones o de coses; clavegueram, conjunt de clavegueres; cabrum, conjunt de caps de bestiar pasturant; i per extensió idiomàtica conjunt de persones ben prescindibles: Bosses de patates que fan renou, …
Llegeix-ne més »
A Perpinyà s’hi sol veure moltes banderes catalanes, amb la victòria de la USAP el passat cap de setmana s’ha superat tots els rècords. Ja dies abans tots els cotxes anaven de sang i d’or, cada casa lluïa una bandera a una finestra o a un balcó, i molta gent jove o més veterana duia …
Llegeix-ne més »
La proliferació d’iniciatives independentistes ha de ser jutjada amb el cap fred. No pas per refredar l’entusiasme dels senyals inequívocs de progrés en la gran causa per la dignitat nacional dels catalans, sinó per no malbaratar l’empenta. Afortunadament, l’independentisme va superant el freakisme propi de les condicions extremes de lluita, i va trobant espais més …
Llegeix-ne més »
Hi ha hagut qui n’ha fet broma i qui s’ho ha pres a broma, i qui s’ha estripat els vestits bíblicament, és a dir, hipòcritament. La majoria ha qualificat l’afer d’esperpèntic. Tanmateix, que el Parlament Europeu s’haja gastat 6.000 euros a fer una traducció al valencià diferenciada de la catalana no té res d’esperpèntic: és …
Llegeix-ne més »
A finals de gener d’aquest any el president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering, va dir a Barcelona que Catalunya no hauria d’esdevenir un Estat independent, ja que fragmentar els actuals Estats debilitaria la Unió Europea: “Si volem una Europa forta, no hem de dividir els Estats membres”, va dir. Malauradament, Pöttering no va explicar de …
Llegeix-ne més »
Del patriotisme català se’n fa poc ús en termes polítics convencionals, només realcionant-lo amb dates històriques o commemoracions institucionals esporàdiques. No és un valor operatiu real, ni tan sols pels qui s’autoidentifiquen com a independentistes que prefereixen normalment nocions més homologades dins de l’ordre establert. Fins i tot, entre els sectors que als anys vuitanta …
Llegeix-ne més »