L'APARADOR: AUDIOVISUALS |
 |
|
 |
Les dues cares de l'independentisme voten a SabadellVilawebtv, 30 de maig de 2009
Catalans d'origen espanyol i catalans nascuts aquí surten a votar Sí Dels independentistes que parlen castellà, als veïns de Sabadell de tota la vida. Dels veïns del barri de Can Oriach, als veïns del centre de Sabadell. Les dues cares de l'independentisme han sortit a votar avui a la ciutat de Sabadell. En aquest vídeo podeu veure com voten els veïns del barri de Can Oriach, amb forta presència de catalans d'origen espanyol, i els veïns de la Rambla, el centre de la ciutat. Tots dos volen el mateix, i han votat que sí. Però cadascú fa servir arguments propis. Font: Vilaweb
|
|
|
 |
Els EEUU hissen la senyera en un dels seus webDepartament d'Estat
Estats Units
El Departament d’Estat dels Estats Units d’Amèrica ha col·locat en la seva web una imatge amb la senyera al costat de les banderes d’Estats independents de països com ara França, Alemanya, Suïssa, Romania, així com la de la Unió Europea. Sembla que els nord-americans reconeixen, ni que sigui extraoficialment, el caràcter nacional de Catalunya. Font: Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya
|
| |
 |
Sergi López, Joel Joan i Isabel-Clara Simó donen suport al manifest del 13-Dwww.vilaweb.tv
26 de novembre de 2009
"'Les consultes són una iniciativa de la societat civil i això és molt positiu', ha dit l'actor Sergi López avui al migdia a la roda de premsa de presentació del manifest (pdf) de suport a la consulta impulsat per la Coordinadora per la consulta sobre la independència. Entre els adherits al manifest, hi ha el mateix López; el seu company de professió Joel Joan; Pep Riera, ex-coordinador d'Unió de Pagesos; l'escriptora Isabel-Clara Simó; el lingüista Joan Solà; el filòsof Josep M. Terricabras; el cuiner Sant Santamaria o el músic 'Titot'." Notícia a Vilaweb
|
| |
|
|
Veure'ls tots [42]
|
L'APARADOR: CONSUM |
 |
|
 |
6a Festa del joc i la joguina en catalàPlataforma per la llengua
28 de novembre de 2009
Des del desembre de 2004 l'àmbit de jocs i joguines de la Plataforma per la Llengua organitza la Festa per al joc i la joguina en català. Aquesta activitat s'engloba en la campanya "En català, jugues?", que a grans trets té quatre objectius: conscienciar les empreses de la importància de tenir en compte la nostra llengua a l'hora de comercialitzar productes orientats als infants en el nostre país; demanar a les administracions una legislació especial pel que fa a la llengua de jocs, joguines, vídeos, videojocs i altres materials dirigits als nens i joves que es comercialitzen a Catalunya; convidar tota la població a tenir en compte la llengua a l'hora de comprar els regals per als més petits; i promocionar i donar a conèixer l'oferta existent de joguines que hi ha en català. [...] És un espai de trobada que compta amb diverses activitats adreçades especialment als més petits. La jornada es complementa amb l'edició cada any de milers de cartes als Reis que comencen amb el tradicional encapçalament "Estimats Reis Mags d'Orient" i que conclou amb una petició per als tres Reis: "Poder jugar en català". Font web de la Plataforma per la llengua
|
|
|
 |
Rellotge Horacat.catTiktaktek07 S.L.
El sistema tradicional de dir l’hora en català (un quart de vuit, per exemple) ha arribat als rellotges de canyell, gràcies a l’empresa Titaktek 07, en un disseny modern i elegant. El rellotge, amb llum, té les funcions de data, hora escrita en català i hora amb dígits numèrics, a més de dur un cronògraf i una alarma. Es presenta amb dues corretges (negra i roja). Les comandes s’han de fer a través del web (89 €). Entrevista
|
| |
 |
Nina interactivaNines artesanals
Onil
Alcoià
Els nostres fills poden jugar amb una nina que digui “Tinc fam. Vull menjar”? Des del Nadal de 2006, uns fabricants de nines d’Onil (Alcoià) han posat al mercat una nina de drap que parla en català, amb una producció inicial de 1.000 exemplars. L’èxit ha estat tan gran que tot seguit l’han hagut de doblar i actualment aquesta depassa les 4.000 unitats, repartides entre el Principat i el sud de la nostra nació. A les Illes, se’n ven un 5%. La nina pot mantenir set converses diferents: demana que la pentinin, es queixa si li fan mal, diu que té son i demana que vol anar a dormir; també demana que se l’abraci i es queixa si porta massa temps en una mateixa posició. Preu: 35 €. Com contactar-hi: Nines artesanals. C. Jaume I 10, 03430 Onil. Tel.: 965 565 351; fax: 965 565 987. Altres nines que parlen en català: l’empresa Arias fabrica Denis (canta 3 cançons) i Lea (camina i parla).
|
| |
|
|
Veure'ls tots [27]
|
L'APARADOR: CULTURA |
 |
|
 |
Les festes del foc 's'exilien' de Catalunya NordVilaweb
3 de gener de 2010
"L'entrada en vigor demà de la directiva europea sobre pirotècnia les impedirà · A la resta del país es podran continuar celebrant, però encara hi ha incerteses El Drac Hamlet i la colla de Diables i Bruixes del Riberal de Baó (Rosselló) es veuen forçats a deixar les seves activitats amb foc degut a l'entrada en vigor demà de la Directiva Europea sobre Pirotècnia (pdf), que impedirà que a Catalunya Nord es puguin celebrar correfocs. Per això avui escenifiquen un exili forçós al sud per continuar l'activitat; serà a migdia a l'Alforja (Baix Camp), on els rebran colles de diables i de bestiari i autoritats municipals. A la resta del país, les festes del foc es podran dur a terme, però encara amb incerteses." Font: Vilaweb Hervé Pi: "Continuarem fent els dos correfocs que cada any tenim programats".
|
|
|
 |
Antologia 1974-1998Celdoni Fonoll
Celdoni Fonoll és cantant, recitador, poeta i músic. Però, sobretot, ha estat i és un gran difusor de la poesia als Països Catalans. Un patriota com n'hi ha pocs. Ha fet moltíssims recitals i ha publicat 11 discs i 22 llibres. Ha estat guionista de diversos programes de ràdio i televisió. En tota la seva obra hi trobem la constant voluntat de recuperar un llegat cultural que alguns voldrien desaparegut i projectar-lo arreu. L'Antologia 1974-1998 és una bona notícia per a la cultura i la música, però també per a la nació catalana, que podrà escoltar de forma recollida i ordenada la immensa i esplèndida obra musical i poètica d'aquest patriota nostre. A aquest doble CD de 44 cançons hi trobem interpretades poesies dels nostres millors poetes i del mateix Fonoll. No us perdeu aquesta peça que hauria de formar part de totes les col·leccions musicals de qualsevol casa catalana.
|
| |
 |
SàmaraVerdCel
Alcoi
Després dels seus dos primers treballs (On éstà el lloc?, 2004; i Paisviatge, 2006), el grup alcoià VerdCel ha elaborat un nou Llibre-CD, Sàmara, amb 15 cançons, que ens fa arribar una proposta compacta que combina música, poesia, il·lustracions, còmic i documentals audiovisuals, a l’entorn de la figura femenina de Sàmara, una dona de 90 anys, i les seves impressions emocionals. Però alhora aquesta proposta és també una espectacle: lletres, música, projeccions, interpretació. Actuacions: setembre, 27 (Artès, Bages); octubre, 5 (Ontinyent), 6 (Sant Vicenç de Raspeig, Paraninf de la Universitat d’Alacant), 8 (Sueca, Centre Cultural, Ribera Baixa), 9 (Alcoi), 18 (Sant Joan de Mediona, Alt Penedès), 31 (Cocentaina); novembre, 1 (Sant Pere de Ribes, Garraf), 14 (Alcoi), 15 (Onda, Plana Baixa), 20 (València, OCC); desembre, 14 (Castalla, Alcoià).
|
| |
|
|
Veure'ls tots [29]
|
L'APARADOR: GASTRONOMIA |
 |
|
 |
Tortell de Reis
El tortell de Reis, que també s’anomena coca de reis, galeta de reis o roscó de reis, és un pastís en forma de cèrcol, fet de pasta fullada o d'alguna altra mena, que es farceix de diversos ingredients com ara massapà, nata, crema, confitura o cabell d'àngel i que pot dur fruita confitada, pinyons i sucre de llustre al damunt. Aquest tortell conté dues sorpreses amagades: una fava seca i una figureta (normalment d'un dels Reis). Segons la tradició, aquell qui troba la figureta dins el seu tros és coronat amb la corona daurada de cartró que decora el centre del pastís, mentre que qui es troba la fava és a qui li toca pagar el tortell. La festivitat dels Tres Reis d'Orient té arrels paganes, ja que l'Imperi Romà ja celebrava les festes d'hivern, o festes dels fruits, amb tortells fets de figues, dàtils i mel. Els romans utilitzaven les faves per votar el rei de les festes d'hivern en honor del déu Saturn.
|
|
|
 |
El dinar de NadalVicent Marquès
Edicions Alfaní, 2006
Els catalans, el primer àpat que fem en aquestes festes de final d’any, és el dinar de Nadal, amb les tradicionals olla o escudella, pollastre i, evidentment, torrons, sense oblidar altres propostes. El llibre del gastrònom Vicent Marquès repassa la nostra tradició des d’una perspectiva completa de tota la nació.
|
| |
 |
Via Fora
La xarxa Via Fora de restaurants-cafès ofereix la possibilitat de degustar productes gastronòmics del país, incloent-hi els vins, a més de ser un punt de trobada i de compromís amb les aspiracions de llibertat i normalitat nacional, cosa per la qual els seus locals acullen tota mena d’activitats: tertúlies, presentacions, actuacions musicals, etc.Via Fora compta amb locals a Barcelona (Gràcia, Pati Màning Sants), Manresa, Terrassa i Vilafranca,
|
| |
|
|
Veure'ls tots [31]
|
L'APARADOR: INDRETS |
 |
|
 |
501 llocs que has de conèixer abans de morirC. Barba i S Ramis
Ara Llibres
Voleu saber quins són els llocs més representatius de la nostra nació? Dubteu on anar els caps de setmana o a les vacances? Necessiteu aconsellar un estranger perquè conegui Catalunya? No patiu. Aquest llibre, que ens proposa 501 llocs d'interès, és la resposta als vostres problemes. Podreu respondre preguntes com: On es pot veure la sortida del sol més espectacular? Quan és la diada castellera de Santa Úrsula? Quin és el jaciment arqueològic més antic de Catalunya? Una cala verge a Eivissa? Una talla romànica? Un retaule barroc? Una degustació d’anxoves? Una processó de Divendres Sant? Un festival de jazz?. Difícilment us l'acabareu.
|
|
|
 |
Museu de l’Arròs - El Molí de RafeletDeltebre
Delta de l’Ebre
Dels 120 milions de tones d’arròs que produeix el Delta de l’Ebre, unes 100.000 s’elaboren (de nou) de manera tradicional. És el cas del Molí de Rafelet, una iniciativa que pretén conrear aquest cereal sense alterar-lo, és a dir, sense tractar-lo amb conservants ni additius. A més, no s’asseca ni s’emmagatzema en sitges, sinó de manera natural. Després es neteja i s’obté I’arròs integral, que es transforma en arròs blanc sense l’ús de productes químics. L’envasat es fa al buit. Tot aquest procés de producció pot ser conegut en una visita guiada i concertada prèviament (679 629 547) al Museu de l'Arròs.
|
| |
 |
Santuari de FalgarsBerguedà
Si necessiteu unes jornades de tranquil·litat, en solitari o en companyia, en contacte amb un espai no desnaturalitzat, que us ofereixi una estada còmoda i ben servida a taula, no dubteu a dirigir-vos al santuari de Falgars, al Berguedà. S’hi accedeix per una carretera de 8 km, abans d’arribar a la Pobla de Lillet des de Guardiola de Berguedà, que ens situa a la falda de la serra de Catllaràs, a 1.300 m d’alçada. Des del santuari podreu admirar des de la serra d’Ensija i el Pedraforca fins la serra Cavallera i el Taga, passant pel Cadí, Montgrony o el Puigmal, però no deixeu de fer alguna de les moltíssimes excursions que podem fer pel Catllaràs (xalet de Gaudí, Roc de la Lluna, St. Julià de Berguedà, Roc de Catllàràs...). I tampoc no us oblideu de la tradició en l’elaboració d’embotits i apropeu-vos a Cal Sola, a la Pobla de Lillet, per provar el pa de fetge, el bull blanc o tenyit, o les llangonisses crues. Les instal·lacions del santuari han estat rehabilitades recentment i compten amb un bon nombre d’habitacions, confortables, i uns espais de menjar (bar i restaurant) o esbargiment (amb llar de foc, per llegir, jugar, per als nens...) adaptats a totes les necessitats (familiars fins i tot). A l’entorn del santuari hi ha un espai de picnic amb taules i bancs.
|
| |
|
|
Veure'ls tots [23]
|
L'APARADOR: INICIATIVES |
 |
|
 |
Col·lectiu Emma
El Col·lectiu Emma és constituït per catalans amoïnats per com la premsa internacional tracta poc objectivament la realitat catalana i pel fet de com es respon des de Catalunya mateix. L'acció d'aquest grup és contactar amb periodistes i proporcionar-los informació objectiva perquè vegin com som i no com diuen que som els catalans. Les seves respostes ràpides als mitjans estrangers són fetes des del conveciment que cap procés d'alliberament no s'ha obtingut mai sense aquesta internacionalització. Font: Vilaweb.
|
|
|
.jpg) |
Cercle Català de NegocisBarcelona
El Cercle Català de Negocis (CCN) és una associació empresarial sense ànim de lucre que té com a objectiu final ser un lobby decisiu per l'assoliment d'un Estat propi per Catalunya en un horitzó màxim de 5 anys. El CCN el formen lliurament empresaris, directius, professionals i autònoms que creuen que l'assoliment d'un Estat propi és la única alternativa per assegurar el futur del nostre teixit empresarial.
|
| |
 |
Primer Festival Ovidi MontllorBarcelona
El 'Primer Festival Ovidi Montllor' es descabdellarà avui al vespre a la sala Luz de Gas. El festival, que es fa dintre les Festes de la Mercè, vol ser un homenatge al cantant d'Alcoi. Concretament, consta d'un concert i d'un recital de poesia en el qual participaran Enric Hernàez (veu), Lídia Pujol (veu), Dani Espasa (piano), Ia Clua (guitarra), Ton Rulló, Pepa Arenós (actriu) i Rodolfo Navarrete. Organitza l'acte el Museu de Poesia de Catalunya. Font: Vilaweb
|
| |
|
|
Veure'ls tots [42]
|
L'APARADOR: JOCS I ESPORTS |
 |
|
 |
Rugbi: Catalunya-SuèciaEstadi Baldiri Aleu
Sant Boi de Llobregat
BaixLlobregat
En aquest partit, l'equip català es juga molt més que una victòria. La Federació Catalana de Rugbi planteja el matx com un gest més per a reclamar el dret de recuperar l'estat de membre fundadora el 1934 de la Federació Internacional (FIRA-AER), al costat de les federacions alemanya, francesa, italiana, romanesa i txecoslovaca, i que va perdre arran d'un decret franquista del 1941. La catalana va presentar fa alguns anys un recurs per a ser readmesa a la FIRA i un tribunal de primera instància de París, encarregat d'estudiar la demanda, va declinar la petició el 16 de desembre de 2008. La catalana va anunciar aleshores la intenció de presentar un recurs al Tribunal d’Apel·lació, la sentència del qual s'espera cap al juliol. La federació catalana, que considera que mai no va ser expulsada legítimament de la internacional, basa aquest recurs en dos motius: la normativa amb què es basen els estatuts de la Federació Internacional són només els de la llei francesa, que diu clarament que per a expulsar algun membre s’ha de seguir un procediment concret que en el cas català no s’ha produït mai; i la normativa espanyola aplicada en la suposada expulsió de 1941, una llei franquista que viola els drets humans. Font: Vilaweb (14-02-10)
|
|
|
 |
Catalunya participa en l'Euro Med Challenge de rugbi XIII
Torroella de Montgrí
Baix Empordà
Després de l'estrena oficial fa dues setmanes a Barcelona amb un partit amistós contra Txèquia (amb victòria per 52-10), la selecció catalana de rugbi XIII juga avui el seu primer torneig internacional oficial. Es tracta de l'Euro Med Challenge, una competició organitzada per la Federació Europea de Rugbi Lliga en què participen Catalunya, Bèlgica i el Marroc. El primer partit, contra la potent selecció marroquina, és avui a les 19.00 al camp de rugbi de Torroella de Montgrí. Cal recordar que Catalunya ja va jugar, ara fa un any, un partit no oficial contra el Marroc a Perpinyà, amb un resultat favorable als nord-africans per 12-62. L'equip marroquí és format per jugadors que militen en equips de primera francesos. L'Euro Med Challenge continuarà el 25 de juliol amb el partit Bèlgica-Catalunya a Wavre (Valònia) i es tancarà el 15 d'agost a Besiers (Occitània), amb el partit Marroc-Bèlgica. Font: Vilaweb
Informació sobre el Rugbi XIII: http://www.rugbylliga.cat/
Euro Med Challenge: http://www.rugbylliga.cat/textos/euro-med-challenge-catalunya-marroc-17
|
| |
 |
“Alguns dirigents d’aquí, com molts polítics, estan acollonits”Avui, 29 de gener de 2009
En aquesta entrevista, el president de la Federació catalana de bitlles i Bowling, Joan Ricart, explica com ha aconseguit que aquesta federació esportiva hagi estat la primera a ser reconeguda internacionalment que podrà competir contra la selecció espanyola. L’assoliment d’aquest objectiu ha estat possible per la persistència i el convenciment de Ricart, però aquesta lluita s’ha fet en solitari i malgrat la deixadesa de responsabilitats dels dirigents polítics catalans.
|
| |
|
|
Veure'ls tots [32]
|
L'APARADOR: PUBLICACIONS |
 |
|
 |
L'eix MediterraniPresència, n. 1963
Del 9 al 15 d'octubre de 2009
El dossier del setmanari Presència tracta de l'eix vertebrador del nostre país, també conegut pel nom d'eix mediterrani, en els àmbits econònic, de les comunicacions, les relacions polítiques i sòcioculturals.
|
|
|
 |
"Diumenge de llibertat"Alfons Lòpez Tena
AVUI, 12 de setembre de 2009
A partir de la consulta d'Arenys de Munt, Lòpez Tena assenyala que l'assoliment de la llibertat no ha de veure's entelada per la por al que farà Espanya, ja que, en el context internacional i tenint en compte els interessos de la pròpia població espanyola, és impossible que es tornin a repetir certs escenaris del s. XIX o XX. La conclusió del jurista és que la independència depèn, només, de nosaltres mateixos.
|
| |
 |
L’”smart power” catalàPatrícia Gabancho
AVUI, 5 de febrer de 2008
La periodista catalana, d’origen argentí, autora del llibre El preu de ser catalans, formula la hipòtesi que Catalunya té un futur si sabem ampliar el consens sobiranista que s’ha estès com una taca d’oli, per sobre les limitacions de la classe política, i si alhora sabem construir un imaginari autocentrat, deslliurant-nos del punt de vista espanyol. Hem de ser agosarats i actuar sense por, desacomplexadament.
|
| |
|
|
Veure'ls tots [47]
|
| |
|