Agustí Bartra va néixer a Barcelona el 1908. Des de 1936 col·laborà amb la revista Mirador i el 1938 començà a publicar la seva obra poètica, narrativa i teatral. Amb la desfeta republicana, hagué de passar pels camps de concentració de la Catalunya Nord, tot i que immediatament pogué residir a Roissy-en–Brie, amb altres intel·lectuals. El 1940, amb la seva muller, A. Murià, es traslladà a Amèrica, primer a la República Dominicana i després a Mèxic. El 1970, tots dos retornaren a Catalunya i s’establiren a Terrassa. El 1982 se li concedí la Creu de Sant Jordi. Morí el 8 de juliol d’aquell any.

Consagrà la seva vida a la creació d’una obra literària en català, de qualitat i compromesa amb la pròpia realitat nacional

“Oh Pàtria [...] ¿Com podria enyorar-te si no t’has desprès de mi, / si ets tan forta d’existència com l’amor en el refugi dels / cossos? / Tu ets la terra, / l’arbre, / el foc. / Invencible s’ha d’anar aixecant el so de la teva / caiguda, / el violat pes jove de la teva llibertat ha de brotar dels / cims, / sota els arcs de l’alba nova”.

Mantenir la dignitat d’escriure en català lluny de la pàtria, durant més de trenta anys.

Obra completa (4 volums). Ed. 62. Barcelona 1971-1986. Murià, Anna; Crònica de la vida d’Agustí Bartra. P. de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 2004.
Bartra a lletra
Bartra a escriptors.cat