Nasqué el 1918 a l'Aranyó (Segarra). Es dedicà a la creació literària i la traducció. La seva vida estigué regida per uns insubornables posicionaments ideològics esquerrans i independentistes, que mai va voler veure manipulats per partits i institucions, ni barrejats amb actes literaris, acadèmics, socials o polítics. Per això va patir marginació sociopolítica i literària (p. ex: el 1989 perdé la tribuna quinzenal del diari Avui). El 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Va morir el 1990.

Ha estat un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana del segle XX, sobretot en l’àmbit de la narrativa (més de 100 obres), encara que també conreà poesia i teatre, sempre des d’una voluntat normalitzadora de la llengua catalana, fins i tot amb la creació d’obres de gènere (novel•la negra, de ciència ficció...).

“Se’ns diu amb relativa freqüència [...] que el sentiment independentista és del tot respectable, [...] si no se serveix de la violència, però [...] s’obliden sempre de recordar-nos que els que així parlen [...] s’han imposat, i continuen imposant-se, precisament per la violència”.

El seu compromís amb els ideals de justícia i llibertat, i l’assoliment de la independència de Catalunya, cosa que sempre manifestà des de qualsevol tribuna pública.

Fundació Manuel de Pedrolo

Escriptors.cat

Pedrolo a Lletra