ULL VIU! |
|
|


|
Sébastien Le Prestre, marquès de Vauban (1633-1707) va ser lloctinent de l’armada, comissari general per a les fortificacions i enginyer militar del rei Lluís XIV de França. Va ser una peça clau en l’empresa de les conquestes i el sotmetiment dels pobles conquerits per l’Imperi francès el segle XVII. El nostre poble va tastar de ben a prop les seves arts de la guerra i la seva ferocitat violenta. La Catalunya Nord va patir especialment l’enginy del marquès en l’obstinació per liquidar la resistència i la identitat pròpia. S’atribueixen al militar el disseny arquitectònic de les ciutadelles fortificades franceses, força conegudes per les formes geomètriques, amb muralles en forma de punxes.
Enguany l’estat francès reclama el reconeixement de la figura de Vauban i reivindica que la UNESCO declari la seva obra Patrimoni Mundial de la Humanitat. La UNESCO fa habitualment aquest reconeixement per tal de protegir al millor possible la diversitat cultural, concentrant-se especialment en els indrets en els quals s'expressen les identitats culturals múltiples, en els que són representatius del patrimoni cultural de les minories, i en aquells que posseeixen un valor fundador o que són particularment en perill d'extinció.
Per això, reclamem a la UNESCO que rebutgi aquesta candidatura d’acord amb els seus principis i en memòria dels pobles conquerits i sotmesos amb l’enginy i la violència del marquès de Vauban.
Envia aquesta carta als responsables d’estudiar aquest cas per part de la UNESCO, a en Christian Bourquin, President del Consell General dels Pirineus Orientals i a l'alcalde de Perpinyà Joan Pau Alduy.
Senyores i senyors:
Sorpresos en saber que estan estudiant reconèixer la figura i l’obra de Sébastien Le Prestre, marquès de Vauban, com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, ens dirigim a vostès per reclamar-los una rectificació i l’anulació del procés iniciat. Coneixedors de la seva tasca per a la preservació de la diversitat i la riquesa cultural al món, els catalans no podem permetre que es reconegui amb l’honor d’aquesta menció algú que va destacar per posar l’enginy al servei de la guerra, l’arquitectura al servei del sotmetiment, i el poder al servei de la por. El marquès de Vauban va ordenar la construcció de les seves famoses fortificacions amb la suor i l’esforç de la població sotmesa del nord de Catalunya després del Tractat dels Pirineus. Aquestes construccions van servir per mantenir el poble lligat i reprimit durant anys, fins al punt que encara avui en patim les conseqüències.
Mai un home de guerra no pot ser reconegut per una institució defensora de la pau, la diversitat, la cultura i la riquesa lingüística. Mai unes edificacions militars amb una funció destructora tan terrible no poden ser declarades Patrimoni de la Humanitat. Mai un sistema feudal i autoritari no pot merèixer el reconeixement de la democràcia i de les institucions internacionals. Mai totes les obres reconegudes com a Patrimoni Mundial de la Humanitat no poden merèixer la indignitat de ser equiparades a l’obra i memòria del marquès de Vauban..
Cordialment,.
|
|
|
|
|
|
MIRADES |
Fèlix Cucurull
|
|
|
|
L'APARADOR |
 |
|
JOCS I ESPORTS
Rugbi: Catalunya-Suècia
Estadi Baldiri Aleu
Sant Boi de Llobregat
BaixLlobregat
|
JOCS I ESPORTS
Rugbi: Catalunya-Suècia
Estadi Baldiri Aleu
Sant Boi de Llobregat
BaixLlobregat
En aquest partit, l'equip català es juga molt més que una victòria. La Federació Catalana de Rugbi planteja el matx com un gest més per a reclamar el dret de recuperar l'estat de membre fundadora el 1934 de la Federació Internacional (FIRA-AER), al costat de les federacions alemanya, francesa, italiana, romanesa i txecoslovaca, i que va perdre arran d'un decret franquista del 1941. La catalana va presentar fa alguns anys un recurs per a ser readmesa a la FIRA i un tribunal de primera instància de París, encarregat d'estudiar la demanda, va declinar la petició el 16 de desembre de 2008. La catalana va anunciar aleshores la intenció de presentar un recurs al Tribunal d’Apel·lació, la sentència del qual s'espera cap al juliol. La federació catalana, que considera que mai no va ser expulsada legítimament de la internacional, basa aquest recurs en dos motius: la normativa amb què es basen els estatuts de la Federació Internacional són només els de la llei francesa, que diu clarament que per a expulsar algun membre s’ha de seguir un procediment concret que en el cas català no s’ha produït mai; i la normativa espanyola aplicada en la suposada expulsió de 1941, una llei franquista que viola els drets humans. Font: Vilaweb (14-02-10)
|
|
|
|
|